Estimat lector, internauta,

 

  Em produeix una terrible emoció saber que en aquest moment està rellegint aquestes línies. Em sent tant sola en aquest espai buit. Em pose davant de l’ordinador. La pantalla parpellejant em produeix desassossec. Una i altra vegada la mire, com tremola suaument. Els meus dits estan immòbils. El cervell, òrgan que normalment serveix per al processament d’informació, i que realitza amb qualitat òptima la reestructuració del pensament —la màquina és capaç plagiar part de la seua tasca, però està incapacitada per a la reflexió i la creació d’una originalitat—, no em respon. El meu cos està immòbil davant aquesta maleïda pantalla. I ara pense: ¿sóc capaç d’escriure alguna cosa? Volguera deixar quatre infames paraules per a la posteritat. (¿Per què infames?) Però ¿quin sentit té escriure? ¿per què vull escriure? Aquesta paperassa etèria —en el llimb— em sobreviurà. I si ho fes: ¿de què serviria, si jo ja no podria experimentar l’emoció de saber que algú m’ha llegit? O potser, aquest material serà reduït al no-res. ¡Quants papers reduïts al no-res! ¿Deixar constància de què? En aquest maremàgnum poblacional: ¿és que jo sóc especial? I si no ho sóc: ¿per què només puc percebre el món des d’aquí? ¿per què només puc imaginar-te fragmentàriament? Vull dir-te que existisc, comunicar-te el que sent. ¿A qui? ¿On ets? ¡Ets tan lluny!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Published in: on 12 gener 2009 at 17:29 pm Comments (0)


Feu un comentari


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 9 3 ?